TEMPS D'ADVENT

Sentit

“Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del “dia del sol”. I entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la intenció de ser una preparació per al Nadal. L’Advent no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys sinó també una vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist. Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre.

Desenvolupament

L’Advent té, quatre diumenges, cada un amb una temàtica concreta: així, en el primer diumenge, el fil conductor és l’última vinguda de Jesús, al final dels temps i la crida a estar en actitud vigilant; el segon i el tercer diumenges tenim com a protagonista a Joan Baptista, el precursor de Jesús, que ens anuncia la seva vinguda i ens convida a preparar-li el camí; i el quart diumenge contemplem ja la immediatesa del Nadal amb la figura de Maria, la Mare de Déu i també a sant Josep, el seu espòs.

En la vida cristiana

   L’Advent, com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana. Podríem destacar, cinc actituds de cara el temps d’Advent: l’esperança (malgrat les dificultats), preparar el camí del Senyor (disposar els nostres cors), la joia (de saber que Déu ens salva), la pregària (“Veniu, Senyor Jesús”) i la paciència (treballar constantment malgrat costi). L’Advent ens ajuda a tenir una actitud d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del Senyor.