1a SETMANA D'ADVENT

Aquesta setmana us donem idees per mantenir encesa la flama del ciri de l'AMOR.

El millor regal.

Fa temps, un home va castigar la seva filla petita de tres anys per haver fet malbé un rotlle de paper daurat d'embolicar paquets. La família, aquella temporada, anava faltada de diners, per això el pare va explotar de fúria, quan va veure la nena atrafegada embolicant una caixa que volia posar sota l’arbre de Nadal.

Tot i els crits, el matí següent, la nena va dur el regal al seu pare i li va dir:

– "Això és per a tu, papi".

Ell es va sentir avergonyit de la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Li torna a escridassar dient:

– "Que no ho saps que quan dónes un regal a algú se suposa que ha d'haver alguna cosa a dintre?"

La petita aixecà el cap i amb els ulls plens de llàgrimes va dir:

– "Papi, no esta buida, jo he omplert de petons la caixa. ¡Tots són per a tu, papi!".

El pare es volia morir. Va obrir els braços, va agafar la nena, la va abraçar i li va suplicar que el perdonés.

Hom diu que aquell home guardà aquella caixa daurada prop del capçal del llit durant molts d'anys i sempre que se sentia enfonsat i sense ànims, agafava de la caixa un petó imaginari i recordava l'amor amb que la seva petitona els  hi havia posat dins.


AMB LES ULLERES DE VEURE MÓN

Sense establia...

Durant els tres primers mesos de l'any 3.557 famílies van perdre la casa a Catalunya perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca. Les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) indiquen que la sagnia dels desnonaments es manté. Tot i que el nombre total de llançaments ha experimentat un lleuger retrocés respecte a les dades del primer trimestre del 2018, les estadístiques continuen sent demolidores: de mitjana, cada hora a Catalunya una família es queda sense sostre per impagament de la mensualitat, especialment del lloguer.

CANÇÓ ESO

Bajo un puente de hormigón
el frío penetra en mi piel cada anochecer.
Entre cajas de cartón
tu indiferencia hacia mí, es una humillación.

La solución no está en la caridad,
puede aliviar pero nunca sanar.
¿Cuál es la solución a mi desigualdad?
Mientras exista miseria no habrá dignidad.

Mucha solidaridad,
pero si cruzo ante ti, me vas a ignorar.
La moneda que me das
puede lavar tu moral, pero es temporal.

Dice la Constitución
que tengo derecho a una vida mejor.
¿Dónde puedo acudir, para denunciar
que a la hora de repartir, se olvidaron de mí?

Millones de personas viven en la mas absoluta miseria.
¡Corre! Empieza el Gran Hermano.

PREGUNTES PEL DIÀLEG

Què et sorprèn de les dades que heu llegit?
Com es pot solucionar aquest problema?
Com podem obrir el cor de les persones perquè siguin sensibles a aquesta realitat?