Els cristians ens dediquem intensament uns dies al
creixement interior i personal. Aquest “entrenament” té l’objectiu de fer-nos
reflexionar sobre la nostra vida, sobre la nostra relació i seguiment de
Jesucrist, què ens apropa o què ens allunya. I, com s’entrena això?? Doncs a
partir de la reflexió personal, de la pregària, de compartir solidàriament el
que tenim, de privar-nos voluntàriament de coses innecessàries,... Tot això per
ser més feliç.
DIMECRES DE CENDRA
Dimecres de cendra és el primer
dia de la Quaresma (període de 40 dies de preparació per la Pasqua). Aquest
dia, que pels catòlics és de dejuni i abstinència, es fa la imposició de
la cendra al front dels fidels en forma de creu.
Antigament els jueus acostumaven a cobrir-se
de cendra quan oferien algun sacrifici i usaven la cendra com a signe del seu
desig de conversió de la seva vida dolenta envers Déu.
Durant els primers segles de l’Església, les
persones que volien rebre el sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es
posaven cendra al cap. Això representava la seva voluntat de penediment i
canvi.
La imposició de la cendra és un costum que
ens recorda que algun dia morirem i el nostre cos es converteix en pols. Però,
a la vegada, de la terra bona, llaurada, regada i cuidada, encara que sembli
morta, si està conreada i plantada, naixerà la vida. Així, després de la
Quaresma, temps de conversió i preparació, vindrà la Pasqua, temps de vida,
d’alegria i de resurrecció. Ens ensenya que tot allò de material que tenim
aquí, a la terra, s’acaba. En canvi, tot allò de bo que vivim i fem, serà el
nostre equipatge vers la trobada definitiva amb Déu Pare.
Quan el sacerdot ens imposa la cendra, demana
de nosaltres una actitud de voler millorar, de voler ser amics de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada