1a SETMANA QUARESMA. C.INICIAL - C.MITJÀ

1a SETMANA QUARESMA.

Què és el que l'home desitja i busca sempre?

És la FELICITAT, tots volem ¨ ser feliços ¨ i pensem que trobarem la felicitat en el tenir més coses, en la diversió, en l’èxit, en la fama, en la comoditat, l’aparença, protagonisme, egoisme...

Veuràs el que Jesús ens diu:  EN LES BENAURANCES

Jesús va voler manifestar-nos, quan va venir al món, que els homes estem EQUIVOCATS, que anem buscant la felicitat on no hi és. És per això, un dia va pujar a la muntanya i va parlar a totes les persones que el seguien sobre les benaurances explicant que la felicitat no està en el tenir, dominar, gaudir ...sinó en una cosa molt diferent: EN ESTIMAR I SER ESTIMAT.

1.   Feliços els pobres, perquè d’ells és el Regne de Déu.

El “pobre” per a Jesús, no és aquell que no té coses, sinó més aviat aquell que no té el seu cor posat en les coses materials.

- Fixa’t la diferència: Pots ser una persona que no tingui coses materials però que només estàs pensant en el que no tens i en el que vols tenir. En canvi pots ser una persona que tingui coses però la seva ment està posada en ajudar als altres, donar part del seu temps i compartir les seves qualitats amb la gent sense esperar recompenses.

- Quan no vius ocupat del que tens, quan no ets ambiciós, envejós, presumit, Pobre és tenir necessitats. Quan confies en Déu i no en els diners, llavors ets LLIURE, ets FELIÇ !!

Us proposo que llegiu aquest conte i respongueu les preguntes del final.

Els bons amics

De tant que neva els camps són blancs, ben blancs.
El conillet gris no té res per a menjar. Res de res.
Obre la porta i...
- Brrr... quin fred que fa!
El conillet se’n va a buscar alguna cosa per menjar. I mai no diríeu el que ha trobat sota la neu! Dues pastanagues vermelles, grosses així!
Rosega que rosega se’n menja una. Quan va a mossegar l’altra, pensa:
- Fa tant fred! El meu veí, el cavall, ben segur que té gana. Vaig a portar-li aquesta pastanaga a casa seva.
El conillet, corre que corre, arriba a casa del seu veí, el cavall.
- Toc, toc...
Obre la porta... El cavall no hi és.
Deixa la pastanaga i se’n va.
El cavall blanc busca que busca una cosa per a menjar. I mai no diríeu el que ha trobat sota la neu! Un nap gros, blanc i morat..
Rosega que rosega es menja el nap.
Quan torna a casa seva troba la pastanaga.
- Qui me l’ha portat? El conillet, he vist les seves petjades sobre la neu. És ben gentil el meu veí i aquesta pastanaga deu ser molt bona.
Quan va a mossegar-la, pensa:
- Neva tant fort! El meu veí, el be, segur que té gana. Vaig a portar-li la pastanaga a casa seva.
El cavall, galopa que galopa, arriba a casa del be.
-Toc, toc...
Obre la porta... El be no hi és.
Deixa la pastanaga i se’n va.
El be arrissat, relliscant sobre la neu, ha anat a buscar alguna cosa per a menjar. I mai no diríeu el que ha trobat sota la neu! Una col verda.
Es menja la col de fulla en fulla.
Quan torna a casa troba la pastanaga.
- Qui me l’ha portat? El cavall, he vist les seves petjades a la neu. És ben afectuós el meu veí i aquesta pastanaga deu ser ben tendra.
Quan va a mossegar-la pensa:
- Hi ha tanta neu! El meu veí, el cabirol, ben segur que té gana. Ara mateix li porto la pastanaga.
El be, camina que camina, arriba a casa del cabirol.
-Toc, toc...
Obre la porta... El cabirol no hi és.
Deixa la pastanaga i se’n va.
El cabirol roig ha anat a buscar alguna cosa per a menjar. I mai no diríeu el que ha trobat sota la neu! Una mata d’herba fresca.
Es menja la mata, poquet a poquet.
Quan torna a casa troba la pastanaga.
Qui me l’ha portat? El be, he vist un floc de llana just al costat de la porta.
És ben atent el meu veí i aquesta pastanaga deu ser ben dolça.
Quan va a mossegar-la pensa:
- No para de nevar! El meu veí, el conillet, ben segur que té gana. Ara mateix li porto la pastanaga.
El cabirol, salta que salta, arriba a casa del conillet.
- Toc, toc...
Obre la porta... El conillet dorm.
El cabirol deixa la pastanaga a prop seu i se’n, va.
Vet aquí que la pastanaga vermella va anar del conillet gris al cavall blanc, del cavall blanc al be arrissat, del be arrissat al cabirol roig i del cabirol roig altra vegada al conill.
Quan va deixar de nevar es van trobar tots i es van explicar el que havia passat.
Per celebrar-ho van fer un gran ninot de neu.
I conte contat, ja s’ha acabat.

• Què en penses de la història?
• El conill comparteix el que troba amb els seus companys. Ets capaç de compartir el que tens amb els teus companys?
• Pensa en aquells objectes que tens i que no utilitzes. Què en fas amb ells?