Estem
ja encarant el final d’un nou any i apunt per enllestir la primera de les
etapes en que acostumen a dividir el nostre curs. Però no ens aturem perquè
acabem el primer trimestre i hem de fer l’avaluació. Ens aturem perquè esperemun
esdeveniment que marca la nostra història.
Ara
bé, no ens aturem com uns estaquirots fent un maniquí-challenge. No som
maniquins sense vida, sense acció ni paraula que ens col·loquen i ens
guarneixen allà on més interessa per a que ens puguin veure, manipular i
utilitzar. La nostra aturada serveix per orientar el camí, serveix per centrar
la mirada en aquells que necessiten de la nostra acció. Estem cridats a actuar,
a fer-nos sentir, a moure’ns per a que entre tots construïm un món millor.
