Estem
ja encarant el final d’un nou any i apunt per enllestir la primera de les
etapes en que acostumen a dividir el nostre curs. Però no ens aturem perquè
acabem el primer trimestre i hem de fer l’avaluació. Ens aturem perquè esperemun
esdeveniment que marca la nostra història.
Ara
bé, no ens aturem com uns estaquirots fent un maniquí-challenge. No som
maniquins sense vida, sense acció ni paraula que ens col·loquen i ens
guarneixen allà on més interessa per a que ens puguin veure, manipular i
utilitzar. La nostra aturada serveix per orientar el camí, serveix per centrar
la mirada en aquells que necessiten de la nostra acció. Estem cridats a actuar,
a fer-nos sentir, a moure’ns per a que entre tots construïm un món millor.
Cada any des de l'escola volem tenir presents aquelles persones que han optat per sortir de casa seva per dedicar la vida a portar la Bona Notícia del Regne de Déu arrreu del món. Ho fem participant de la campanya del DOMUND.
Aquí us presento el lema d'aquest any i l'acompanyo amb alguns materials que podem veure i treballar a la classe, o que podem compartir amb la nostra família...
Versió curta:
Versió llarga (7 min.)
Una cançó:
Un recordatori especial per la Isa Solà, misionera catalana morta aquest setembre a Haití...
Any rera any després de la collita ens disposem a tornar a treballar la terra, a plantar les llavors que després de cuidar-les i tractar-les esperem que tornin a donar fruit. Un fruit que probablement no veiem o no reconeixem a simple vista, però que confiem que broti al llarg del temps.
Enguany volem completar l'any de la misericòrdia que els cristians vàrem començar des del novembre passat. Per això, el lema vol potenciar aquestes actituds misericordioses que hem de tenir cap als altres. A més a més, volem tenir present, en aquest inici de curs, a la Gmna. Rosario que ens va deixar durant l'estiu. Ella va ser un exemple de misericòrdia i estimació vers els altres al llarg de la seva trajectòria a l'escola i a la comunitat de les Germanes de la Misericòrdia de Moissac
En aquesta línia el lema és: MÀ ESTESA I COR OBERT.
Les setmanes 3, 4 i 5 descobrirem que les altres forces que ens acompanyen per vèncer el costat obscur són LA PREGÀRIA i la MISERICÒRDIA.
Per això us proposem que alguns textos, consells i cançons que ens ajudaran a ser MÉS MISERICORDIOSOS aquesta quaresma i preparar-nos per a la gran festa de la PASQUA.
15 senzills actes de caritat per Quaresma
1. Somriure, un cristià sempre és alegre!
2. Donar les gràcies (encara que no "les deguis").
3. Recordar als altres com els estimes.
4. Saludar amb alegria totes aquestes persones que veus diàriament.
5. Escoltar la història de l'altre, sense prejudicis, amb amor.
6. Detenir-te per ajudar. Estar atent a qui et necessita.
7. Aixecar els ànims a algú.
8. Celebrar les qualitats o èxits d'un altre.
9. Seleccionar el que no uses i regalar-ho a qui ho necessita.
10. Ajudar quan calgui, per tal que un altre descansi.
11. Corregir amb amor, no callar per por.
12. Tenir bons detalls amb els qui estan a prop teu.
13. Netejar allò que faig servir a casa.
14. Ajudar els altres a superar obstacles.
15. Trucar per telèfon els teus pares, o un amic que està passant un mal
moment.
En un bosc verge
i inexplorat, on els homes encara no hi havien arribat mai, hi vivien els animals
com a veritables amics. Un bondia, quan
el conill tornava cap el cau, vatrobar una
formosa i tendra pastanaga que gairebé li tapava l'entrada. Però, ves peron, aquell dia el conillhavia menjat força herbadel campi se n'havia ben atipat.
--‐Què puc fer? --‐ es vapreguntar --‐. Menjar-me-la?Si no tinc gana... Ah! Tinc una bona idea! Sé
que la meva amiga, l'àliga, acabade teniruns quants pollets i no pot sortir massa del niu.
Hi aniré i li donaré la pastanaga. Estarà molt contenta.
I així ho va fer.
Aquell vespre l'àligava trobar la pastanagaal costat del niu. Però, vés per on també, aquella tarda havia pogut trobar
força menjar perquè el bosc era ple de fruita de tota mena i fàcil de collir. L'àliga
es va dir a si mateixa:
--‐ Què puc fer?
Menjar-me‐la? Si no tinc gana ... Ah! Tinc una magnífica idea. Sé que el meu amic,
el senglar, està malalt i no pot sortir del cau. Aniré i li donaré la pastanaga!
I així ho va fer.
Però també el senglar s’havia recuperat aquella tarda i havia pogut sortir a buscar
menjar.
--‐ Què puc fer?
--‐ es va preguntar --‐. Menjar‐me‐la? Si no tinc gana ...Ah! Tinc unabona idea! Sé que el meuamic el conill
sovint té problemes per trobar menjar. Ell és petit i quan surt a menjarjano hi
quedagaire herba. Aniré alseu cauili deixaré aquesta preciosa pastanaga.
Imagineu la sorpresa
del conill! De seguida vacomprendre que
hi havia hagut dins el bosc una sorprenent xarxa de veritable solidaritat i amistat.
Llavors el conill va plantar‐la i no para de collir pastanagues. I encara ara tothom
recorda aquell fet com el símbol d la germanor i amistat de totsels animals del bosc.