QUARESMA GOD’S TALENTS MDL 2017
BLOC 1. De l’ 1 al 12 de març
ESO – C. SUPERIOR
En aquest primer
bloc de treball us poso una cançó, un vídeo i un conte. Teniu tots aquests dies
per treballar-los i descobrir quins talents reconec!!
CANÇÓ
VÍDEO
TEXT
L’enquadernador
El
taller d'enquadernació es trobava embolicat en suau penombra; arraulit en un
carrer de la part vella de la ciutat. Prestatgeries de fusta s'alçaven al
costat de les parets. Llibres de tota edat i època esperaven en els prestatges.
Uns tenien l'espinada destrossasa. Altres mostraven un rostre esgarrapat i
desfigurat. Alguns havien perdut l'ordre interior després de patir innombrables
batalles. Tots esperaven que el senyor Ferrer els prengués entre les seves mans
per obrar en ells el miracle de la frescor inicial.
El
senyor Ferrer era un artesà metòdic i fidel a l'ofici après en la seva
joventut. Arribava puntual al taller. Es col·locava la bata de color gris. Tot
seguit revisava les eines: premsa per treure queixos, cisalla, agulles, fil i
alenes... Observava amb especial atenció el tall de les xifles; aquestes fulles
amples que utilitzava per raspar i ajustar les fines pells que col·locava en
les enquadernacions de luxe. Després prenia entre les seves mans els llibres.
Amb mirada atenta diagnosticava el mal que patia cada un d'ells i els agrupava
en muntanyes, segons la intervenció que havia de fer. El matí transcorria
carregat de silencis actius.
Algun
dels seus clients eren professors de la universitat que li portaven llibres
rescatats de l'oblit. La secretària de la biblioteca municipal acudia
periòdicament amb una bossa plena de soferts exemplars malmesos després d'anys
ininterromputs de préstec. Fins i tot acudia algun rector que pretenia retornar
l'esplendor inicial als exemplars litúrgics de la seva església.
L’enquadernador tenia per a cada un d'ells una acollida afectuosa i una
resposta professional. Una complicitat l'unia als seus clients.
Els
qui no freqüentaven gairebé mai aquell taller eren els dos fills de
l'enquadernador. Estudiaven a la universitat. El seu món era diferent. Enrere
queden els anys en què el senyor Ferrer va pretendre iniciar-los en l'art de
l'enquadernació. Promptament va abandonar el seu propòsit.
Els
seus fills rarament prenien un llibre entre les mans. El seu món era un món
virtual, informatitzat i digital. Entusiastes de la informàtica i orgullosos de
les noves tecnologies, anhelaven la comercialització de llibres digitals.
Quan
els fills passaven ocasionalment pel taller, les seves paraules resultaven
estranyes al senyor Ferrer: eficàcia digital, agilitat en la transferència
d'informació i dades, facilitat d'emmagatzematge en suport informàtic...
expressions que feien obsolets els llibres. Fins i tot argumentaven raons
ecològiques per eliminar tots els exemplars, llançant una frase que a ell li
sonava a amenaça: Suport de paper, zero!
Quant
li hagués agradat transmetre'ls l'experiència de prendre un llibre entre les
mans: cada full és una finestra oberta al coneixement, a la fantasia o a la
saviesa... Comunicar que aquells volums apilats en les prestatgeries tenen vida
i contenen mons sencers al seu interior. Fer-los veure que un llibre és molt
més que fulles de paper enquadernades...
Quan
els fills marxaven i quedava el taller en silenci, el senyor Ferrer mirava els
llibres apilats a les prestatgeries i mussitava amb energia: "No tingueu
por, que jo sóc agraït i sóc aquí per cuidar-vos i defensar-vos sempre".
Després es submergia de seguida en el temps interior del seu treball, temorós
que entrés un client... i el sorprengués parlant amb els seus llibres.
Una recomanació...
Us proposo una pel·lícula... per aquells que vulguin anar al cinema!!! Si clicqueu al títol teniu una ressenya.
C. INICIAL – C.MITJÀ
En aquest primer
bloc de treball us poso una cançó, un vídeo i un conte. Teniu tots aquests dies
per treballar-los i descobrir quins talents reconec!!
CANÇÓ
VÍDEO: ALTRUISME
TEXT
FIP, el drac feliç
El Fip era un drac
diferent.
No tenia
l'aspecte terrorífic dels seus cosins i germans. Sempre estava alegre i de bon
humor. I no escopia foc. I és que el Fip, al contrari que tots els altres
dracs, tenia cor. Però era tan petitet que ningú sabia que el tenia, i el
va reservar per poder estimar a un amic.
Per por que se li omplís un cor
tan petit, va triar fer-se amic d'una formiga. Es va sentir feliç tenint
una amiga, i va resultar que encara li quedava lliure un trosset de cor.
I va decidir fer-se amic d'un ratolí, que tampoc ho va gastar del tot, i darrere van seguir un ocell, una llebre, una ovella, un ós i molts altres animals.
El Fip va començar a sospitar que
l'afecte pels seus amics mai col·lapsaria el seu cor, i va deixar de
preocupar-se per la seva grandària. Va fer tants amics com va poder i es
va convertir en un drac molt feliç!
El que no sabia el Fip era
que, igual que l'odi encongeix els cors, l'amor els engrandeix.
El seu cor va créixer tant que
els altres dracs van acabar per descobrir-ho.
Plens de ràbia i enveja el van
encadenar per abrasar-lo. Desenes de dracs el van envoltar preparats per
llançar les seves flames. Llavors el Fip va pensar en els seus amics i la
pena que sentirien per ell, i va decidir lluitar. Va tancar els ulls i amb
totes les seves forces va tractar de llançar la primera alenada de foc de la
seva vida ...
No ho va aconseguir. Ell no
escopia foc. Però un soroll com d'aigua li va fer obrir els ulls. Al
seu voltant els dracs es miraven sorpresos i xops. Li havia sorgit un riu
més poderós que el foc de mil dracs!
Sorprès, va tornar a intentar
escopir aigua, però aquesta vegada van sorgir uns raigs que van trencar les
seves cadenes. Al tercer intent va bufar un vent embolicat en aromes de
flors que va assecar als dracs i va arreglar el desastre causat pel seu
riu.
Davant la sorpresa general, el
Fip va seguir deixant anar per la seva boca tot tipus de regals i benediccions.
Així va ser com els dracs van
descobrir que tenien un cor diminut i ple d'ira que només escopia foc. Però
ara, gràcies al Fip, sabien que el cor podia escopir qualsevol cosa.
Només calia buidar-lo d'odi i de
ràbia per omplir-lo d’amor i d’amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada