QUARESMA GOD'S TALENTS. Bloc 2

QUARESMA GOD'S TALENTS. Bloc 2

ESO - C. SUPERIOR

VIDEO:

CANÇÓ:

 El pa més petit

Al temps de la carestia, un home ric va fer anar a casa seva els vint infants més pobres de la vila i els va dir:

—  En aquest paner hi ha un pa per a cada u de vosaltres. Preneu-lo i torneu a venir cada dia a aquesta hora, fins que Déu ens doni un temps millor.

     Els infants s'abocaren damunt el paner, es barallaren pel pa, perquè cadascú volia tenir el pa més bonic i més gros, i després marxaren, sense ni tan sols donar les gràcies.
     Només la Francesca, una nena vestida molt pobrament però neta, va quedar una mica apartada de l'avalot, prengué el pa més petit, que era el darrer que quedava al paner, i, agraïda, va besar la mà de l'home i se'n va anar modestament i callada cap a casa seva.
     L'endemà, els nois varen ésser tan poc educats com el dia abans, i a la pobra Francesca li va tocar aquesta vegada un panet tan petit que no era ni la meitat dels altres pans. Però quan va arribar a casa i la seva mare malalta va tallar el pa, llavors en varen caure un seguit de monedes noves de plata.
     La mare, espantada, va dir:
—  Corre, de pressa, vés a tornar aquests diners; ben segur que han caigut a la pasta per un descuit.
     La Francesca els portà tot seguit, però aquell bon home li va dir:
—  No, no ha estat cap descuit. Aquest diner, I'he fet pastar amb el pa més petit, per premiar-te a tu, bona nena. Sigues sempre tan sòbria, pacífica i condescendent. Aquell qui s'estima més acontentar-se amb el pa més petit que barallar-se pel gros, rep una benedicció més gran que si hi haguessin diners pastats dintre el pa. Ésser sobri, pacífic i agraït, reporta més que barallar-se i renyir (Christoph Von Schmid)


C. INICIAL - C.MITJÀ

CANÇÓ

VIDEO

CONTE

El vestit del tsar

Una vegada hi havia un tsar que li agradaven molt els vestits fastuosos i que sempre mirava d'empolainar-se tan bé com podia. Un dia se li van presentar dos sastres i li van dir:
— Nosaltres et podrem fer un vestit tan bonic com mai ningú no n'ha tingut cap, però els que siguin ximples o estiguin per sota de les funcions que exerceixen no el podran veure. Qui sigui intel.ligent el veurà perfectament, mentre que qui sigui ximple no el veurà, encara que s'hi estigui al costat.
 El tsar es va alegrar de la proposició que li feien els sastres i els va encomanar el vestit. Reberen una peça de drap per treballar, i vellut, seda, or i tot el que cal per fer un vestit.
 Passaren vuit dies i el tsar va enviar un ministre seu a veure si tenia llest el vestit nou. El ministre hi féu cap i els sastres li respongueren que el vestit ja estava llest, però li assenyalaren un lloc buit. Ell, que sabia que qui fos ximple i indigne de la feina que fes no podria veure el vestit, va fer veure que el veia i els va felicitar.
 L'hi portaren i també li indicaren un lloc buit. Ell també va fer veure que veia aquell vestit tan ric, i es va treure el que duia i va ordenar que li posessin el nou. Quan el tsar va sortir a passejar per la ciutat tothom veia que no duia vestit, però ningú no gosava dir-ho, perquè sabien que només els ximples estaven privats de veure el vestit nou. I cadascú es pensava que ell no el veia però que els altres, més sortosos, el podien veure... I el tsar es passejava pertot arreu i tots els súbdits li admiraven el vestit.
 Tot d'una, un que era molt innocent va veure el tsar i va dir:
— Mireu! El tsar es passeja despullat per la ciutat.
 I el tsar es va quedar tot avergonyit, i tothom va veure que realment no duia vestit (Lleó Tolstoi)