Enguany el nostre lema és :
XPLORA !!!
MDL - 2020-21
dilluns, 4 de setembre del 2017
dijous, 4 de maig del 2017
PASQUA 2017
Després de descobrir els nostres "GOD'S TALENT'S" estem a punt per a gaudir de la festa de la Pasqua amb tota l'alegria i joia que es mereix aquest esdeveniment!!!
Us afegeixo una cançó que acompanya aquesta reflexió:
Us afegeixo una cançó que acompanya aquesta reflexió:
dimecres, 29 de març del 2017
QUARESMA GOD'S TALENTS 2017 - BLOC 4
ESO - C.SUPERIOR
VIDEO
CANÇÓ
TEXT
En aquest cas us proposo uns fragments d'una entrevista a la Mare Teresa de Calcuta. No hi ha so, però podeu seguir els subtítols!!!
C. INICIAL - C. MITJÀ
VIDEO
CANÇÓ
TEXT
Fent la fil al pati m’ha empentat.
Asseguts a l’aula m’ha insultat.
Jo no m’hi he tornat,
però és que al menjador m’ha embrutat
i a l’hora del pati m’ha xutat una pilota al nas.
Amablement li he demanat que em parés de molestar!
Però m’ha imitat fent veure que estava plorant.
I dissimulant m’ha amagat l’estoig i l’entrepà.
Fins que me n’he afartat:
Xaval, les meves armes són més sofisticades
Madura que d’aquí a un temps et cauran per totes bandes.
M’ha agafat els deures i els ha guixat.
M’ha estripat un full molt important.
Jo no m’hi he tornat
però m’ha omplert la bossa d’escarabats.
S’ha inventat que encara em pixo al llit i ho ha anat escampant.
VIDEO
CANÇÓ
TEXT
En aquest cas us proposo uns fragments d'una entrevista a la Mare Teresa de Calcuta. No hi ha so, però podeu seguir els subtítols!!!
C. INICIAL - C. MITJÀ
VIDEO
CANÇÓ
TEXT
Fent la fil al pati m’ha empentat.
Asseguts a l’aula m’ha insultat.
Jo no m’hi he tornat,
però és que al menjador m’ha embrutat
i a l’hora del pati m’ha xutat una pilota al nas.
Amablement li he demanat que em parés de molestar!
Però m’ha imitat fent veure que estava plorant.
I dissimulant m’ha amagat l’estoig i l’entrepà.
Fins que me n’he afartat:
Xaval, les meves armes són més sofisticades
Madura que d’aquí a un temps et cauran per totes bandes.
M’ha agafat els deures i els ha guixat.
M’ha estripat un full molt important.
Jo no m’hi he tornat
però m’ha omplert la bossa d’escarabats.
S’ha inventat que encara em pixo al llit i ho ha anat escampant.
diumenge, 19 de març del 2017
QUARESMA GOD'S TALENT 2017 - BLOC 3
C. SUPERIOR - ESO
VIDEO
CANÇÓ
"el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna" (Jn 4, 5-42)
Torna a llegir la cita anterior a la cançó i respon:
De què tinc set a la meva vida?
Què et diu la frase:
No vull tenir-te a tu, vull amb tu tenir el temps...
TEXT
LA VIDA ÉS:
una oportunitat, aprofita-la.
Bellesa, admira-la.
Benaurança, assaboreix-la.
Un somni, fes-lo realitat.
Un desafiament, afronta’l.
Un deure, compleix-lo;
un joc, juga’l.
Un tresor, tingues-ne cura.
Una riquesa, conserva-la.
Amor, gaudeix-lo.
Un misteri, descobreix-lo.
Una promesa, realitza-la.
Tristesa, supera-la.
Un himne, canta’l.
Una lluita, accepta-la.
Una aventura, arrisca’t.
Vida, defensa-la.
(Mare Teresa de Calcuta)
C. INICIAL - C. MITJÀ
CANÇÓ
TEXT
La veritable justícia
Fa molts anys que a Bagdad hi havia un califa que desitjava ser un sobirà just. Va preguntar als seus súbdits i als seus cortesans, tots li van assegurar que no existia altre califa més just que ell.
- Em deuen dir això per temor? - es preguntava el califa.
I es va dedicar a recórrer les ciutats disfressat de pastor sense arribar a escoltar mai la més petita murmuració en contra seu.
I va succeir que també el califa de Ranxipur va sentir els mateixos temors i va fer les mateixes averiguacions sense trobar ningú que critiqués la seva justícia.
- Pot ser que em lloïn per temor - va pensar -, hauré d'anar a investigar més enllà del meu regne.
I va voler el destí que els luxosos carruatges d'ambdós califes varen trobar-se en un camí molt estret.
- Deixeu passar el califa de Bagdad! - va dir el seu visir.
- Pas al califa de Ranxipur! - va dir també el visir d'aquest.
Com que cap dels dos no volia cedir, els visirs dels dos sobirans varen intentar trobar una fòrmula per resoldre la situació. Després de molt discutir, van acordar que tingués preferència el de més edat. Però els dos califes tenien la mateixa edat, unes possessions iguals i idèntics exèrcits.
Per tal d'acabar la qüestió el califa de Bagdad va preguntar a l'altre:
- Com és de just el teu amo?
- Amb els bons és bondadós - va respondre el visir de Ranxipur - és just amb els qui estimen la justícia i inflexible amb els durs de cor.
- Doncs el meu amo és suau amb els inflexibles, bondadós amb els dolents, just amb els injustos, i amb els bons encara és més bondadós - va dir l'altre visir.
En sentir això, el califa de Ranxipur va manar al seu cotxer que s'apartés humilment del camí, perquè el califa de Bagdad era més digne de creuar el primer, especialment per la lliçó que li havia donat sobre el que era la veritable justícia.
una oportunitat, aprofita-la.
Bellesa, admira-la.
Benaurança, assaboreix-la.
Un somni, fes-lo realitat.
Un desafiament, afronta’l.
Un deure, compleix-lo;
un joc, juga’l.
Un tresor, tingues-ne cura.
Una riquesa, conserva-la.
Amor, gaudeix-lo.
Un misteri, descobreix-lo.
Una promesa, realitza-la.
Tristesa, supera-la.
Un himne, canta’l.
Una lluita, accepta-la.
Una aventura, arrisca’t.
Vida, defensa-la.
(Mare Teresa de Calcuta)
C. INICIAL - C. MITJÀ
CANÇÓ
TEXT
La veritable justícia
Fa molts anys que a Bagdad hi havia un califa que desitjava ser un sobirà just. Va preguntar als seus súbdits i als seus cortesans, tots li van assegurar que no existia altre califa més just que ell.
- Em deuen dir això per temor? - es preguntava el califa.
I es va dedicar a recórrer les ciutats disfressat de pastor sense arribar a escoltar mai la més petita murmuració en contra seu.
I va succeir que també el califa de Ranxipur va sentir els mateixos temors i va fer les mateixes averiguacions sense trobar ningú que critiqués la seva justícia.
- Pot ser que em lloïn per temor - va pensar -, hauré d'anar a investigar més enllà del meu regne.
I va voler el destí que els luxosos carruatges d'ambdós califes varen trobar-se en un camí molt estret.
- Deixeu passar el califa de Bagdad! - va dir el seu visir.
- Pas al califa de Ranxipur! - va dir també el visir d'aquest.
Com que cap dels dos no volia cedir, els visirs dels dos sobirans varen intentar trobar una fòrmula per resoldre la situació. Després de molt discutir, van acordar que tingués preferència el de més edat. Però els dos califes tenien la mateixa edat, unes possessions iguals i idèntics exèrcits.
Per tal d'acabar la qüestió el califa de Bagdad va preguntar a l'altre:
- Com és de just el teu amo?
- Amb els bons és bondadós - va respondre el visir de Ranxipur - és just amb els qui estimen la justícia i inflexible amb els durs de cor.
- Doncs el meu amo és suau amb els inflexibles, bondadós amb els dolents, just amb els injustos, i amb els bons encara és més bondadós - va dir l'altre visir.
En sentir això, el califa de Ranxipur va manar al seu cotxer que s'apartés humilment del camí, perquè el califa de Bagdad era més digne de creuar el primer, especialment per la lliçó que li havia donat sobre el que era la veritable justícia.
diumenge, 12 de març del 2017
QUARESMA GOD'S TALENTS. Bloc 2
QUARESMA GOD'S TALENTS. Bloc 2
ESO - C. SUPERIOR
VIDEO:
CANÇÓ:
El pa més petit
— En aquest paner hi ha un pa per a cada u de vosaltres. Preneu-lo i torneu a venir cada dia a aquesta hora, fins que Déu ens doni un temps millor.
Els infants s'abocaren damunt el paner, es barallaren pel pa, perquè cadascú volia tenir el pa més bonic i més gros, i després marxaren, sense ni tan sols donar les gràcies.
Només la Francesca, una nena vestida molt pobrament però neta, va quedar una mica apartada de l'avalot, prengué el pa més petit, que era el darrer que quedava al paner, i, agraïda, va besar la mà de l'home i se'n va anar modestament i callada cap a casa seva.
L'endemà, els nois varen ésser tan poc educats com el dia abans, i a la pobra Francesca li va tocar aquesta vegada un panet tan petit que no era ni la meitat dels altres pans. Però quan va arribar a casa i la seva mare malalta va tallar el pa, llavors en varen caure un seguit de monedes noves de plata.
La mare, espantada, va dir:
— Corre, de pressa, vés a tornar aquests diners; ben segur que han caigut a la pasta per un descuit.
La Francesca els portà tot seguit, però aquell bon home li va dir:
— No, no ha estat cap descuit. Aquest diner, I'he fet pastar amb el pa més petit, per premiar-te a tu, bona nena. Sigues sempre tan sòbria, pacífica i condescendent. Aquell qui s'estima més acontentar-se amb el pa més petit que barallar-se pel gros, rep una benedicció més gran que si hi haguessin diners pastats dintre el pa. Ésser sobri, pacífic i agraït, reporta més que barallar-se i renyir (Christoph Von Schmid)
C. INICIAL - C.MITJÀ
CANÇÓ
VIDEO
CONTE
ESO - C. SUPERIOR
VIDEO:
CANÇÓ:
El pa més petit
| Al temps de la carestia, un home ric va fer anar a casa seva els vint infants més pobres de la vila i els va dir: |
— En aquest paner hi ha un pa per a cada u de vosaltres. Preneu-lo i torneu a venir cada dia a aquesta hora, fins que Déu ens doni un temps millor.
Els infants s'abocaren damunt el paner, es barallaren pel pa, perquè cadascú volia tenir el pa més bonic i més gros, i després marxaren, sense ni tan sols donar les gràcies.
Només la Francesca, una nena vestida molt pobrament però neta, va quedar una mica apartada de l'avalot, prengué el pa més petit, que era el darrer que quedava al paner, i, agraïda, va besar la mà de l'home i se'n va anar modestament i callada cap a casa seva.
L'endemà, els nois varen ésser tan poc educats com el dia abans, i a la pobra Francesca li va tocar aquesta vegada un panet tan petit que no era ni la meitat dels altres pans. Però quan va arribar a casa i la seva mare malalta va tallar el pa, llavors en varen caure un seguit de monedes noves de plata.
La mare, espantada, va dir:
— Corre, de pressa, vés a tornar aquests diners; ben segur que han caigut a la pasta per un descuit.
La Francesca els portà tot seguit, però aquell bon home li va dir:
— No, no ha estat cap descuit. Aquest diner, I'he fet pastar amb el pa més petit, per premiar-te a tu, bona nena. Sigues sempre tan sòbria, pacífica i condescendent. Aquell qui s'estima més acontentar-se amb el pa més petit que barallar-se pel gros, rep una benedicció més gran que si hi haguessin diners pastats dintre el pa. Ésser sobri, pacífic i agraït, reporta més que barallar-se i renyir (Christoph Von Schmid)
C. INICIAL - C.MITJÀ
CANÇÓ
VIDEO
CONTE
dijous, 2 de març del 2017
Quaresma GOD'S TALENTS 2017 - BLOC 1
QUARESMA GOD’S TALENTS MDL 2017
BLOC 1. De l’ 1 al 12 de març
ESO – C. SUPERIOR
En aquest primer
bloc de treball us poso una cançó, un vídeo i un conte. Teniu tots aquests dies
per treballar-los i descobrir quins talents reconec!!
CANÇÓ
VÍDEO
TEXT
L’enquadernador
El
taller d'enquadernació es trobava embolicat en suau penombra; arraulit en un
carrer de la part vella de la ciutat. Prestatgeries de fusta s'alçaven al
costat de les parets. Llibres de tota edat i època esperaven en els prestatges.
Uns tenien l'espinada destrossasa. Altres mostraven un rostre esgarrapat i
desfigurat. Alguns havien perdut l'ordre interior després de patir innombrables
batalles. Tots esperaven que el senyor Ferrer els prengués entre les seves mans
per obrar en ells el miracle de la frescor inicial.
El
senyor Ferrer era un artesà metòdic i fidel a l'ofici après en la seva
joventut. Arribava puntual al taller. Es col·locava la bata de color gris. Tot
seguit revisava les eines: premsa per treure queixos, cisalla, agulles, fil i
alenes... Observava amb especial atenció el tall de les xifles; aquestes fulles
amples que utilitzava per raspar i ajustar les fines pells que col·locava en
les enquadernacions de luxe. Després prenia entre les seves mans els llibres.
Amb mirada atenta diagnosticava el mal que patia cada un d'ells i els agrupava
en muntanyes, segons la intervenció que havia de fer. El matí transcorria
carregat de silencis actius.
Algun
dels seus clients eren professors de la universitat que li portaven llibres
rescatats de l'oblit. La secretària de la biblioteca municipal acudia
periòdicament amb una bossa plena de soferts exemplars malmesos després d'anys
ininterromputs de préstec. Fins i tot acudia algun rector que pretenia retornar
l'esplendor inicial als exemplars litúrgics de la seva església.
L’enquadernador tenia per a cada un d'ells una acollida afectuosa i una
resposta professional. Una complicitat l'unia als seus clients.
Els
qui no freqüentaven gairebé mai aquell taller eren els dos fills de
l'enquadernador. Estudiaven a la universitat. El seu món era diferent. Enrere
queden els anys en què el senyor Ferrer va pretendre iniciar-los en l'art de
l'enquadernació. Promptament va abandonar el seu propòsit.
Els
seus fills rarament prenien un llibre entre les mans. El seu món era un món
virtual, informatitzat i digital. Entusiastes de la informàtica i orgullosos de
les noves tecnologies, anhelaven la comercialització de llibres digitals.
Quan
els fills passaven ocasionalment pel taller, les seves paraules resultaven
estranyes al senyor Ferrer: eficàcia digital, agilitat en la transferència
d'informació i dades, facilitat d'emmagatzematge en suport informàtic...
expressions que feien obsolets els llibres. Fins i tot argumentaven raons
ecològiques per eliminar tots els exemplars, llançant una frase que a ell li
sonava a amenaça: Suport de paper, zero!
Quant
li hagués agradat transmetre'ls l'experiència de prendre un llibre entre les
mans: cada full és una finestra oberta al coneixement, a la fantasia o a la
saviesa... Comunicar que aquells volums apilats en les prestatgeries tenen vida
i contenen mons sencers al seu interior. Fer-los veure que un llibre és molt
més que fulles de paper enquadernades...
Quan
els fills marxaven i quedava el taller en silenci, el senyor Ferrer mirava els
llibres apilats a les prestatgeries i mussitava amb energia: "No tingueu
por, que jo sóc agraït i sóc aquí per cuidar-vos i defensar-vos sempre".
Després es submergia de seguida en el temps interior del seu treball, temorós
que entrés un client... i el sorprengués parlant amb els seus llibres.
Una recomanació...
Us proposo una pel·lícula... per aquells que vulguin anar al cinema!!! Si clicqueu al títol teniu una ressenya.
C. INICIAL – C.MITJÀ
En aquest primer
bloc de treball us poso una cançó, un vídeo i un conte. Teniu tots aquests dies
per treballar-los i descobrir quins talents reconec!!
CANÇÓ
VÍDEO: ALTRUISME
TEXT
FIP, el drac feliç
El Fip era un drac
diferent.
No tenia
l'aspecte terrorífic dels seus cosins i germans. Sempre estava alegre i de bon
humor. I no escopia foc. I és que el Fip, al contrari que tots els altres
dracs, tenia cor. Però era tan petitet que ningú sabia que el tenia, i el
va reservar per poder estimar a un amic.
Per por que se li omplís un cor
tan petit, va triar fer-se amic d'una formiga. Es va sentir feliç tenint
una amiga, i va resultar que encara li quedava lliure un trosset de cor.
I va decidir fer-se amic d'un ratolí, que tampoc ho va gastar del tot, i darrere van seguir un ocell, una llebre, una ovella, un ós i molts altres animals.
El Fip va començar a sospitar que
l'afecte pels seus amics mai col·lapsaria el seu cor, i va deixar de
preocupar-se per la seva grandària. Va fer tants amics com va poder i es
va convertir en un drac molt feliç!
El que no sabia el Fip era
que, igual que l'odi encongeix els cors, l'amor els engrandeix.
El seu cor va créixer tant que
els altres dracs van acabar per descobrir-ho.
Plens de ràbia i enveja el van
encadenar per abrasar-lo. Desenes de dracs el van envoltar preparats per
llançar les seves flames. Llavors el Fip va pensar en els seus amics i la
pena que sentirien per ell, i va decidir lluitar. Va tancar els ulls i amb
totes les seves forces va tractar de llançar la primera alenada de foc de la
seva vida ...
No ho va aconseguir. Ell no
escopia foc. Però un soroll com d'aigua li va fer obrir els ulls. Al
seu voltant els dracs es miraven sorpresos i xops. Li havia sorgit un riu
més poderós que el foc de mil dracs!
Sorprès, va tornar a intentar
escopir aigua, però aquesta vegada van sorgir uns raigs que van trencar les
seves cadenes. Al tercer intent va bufar un vent embolicat en aromes de
flors que va assecar als dracs i va arreglar el desastre causat pel seu
riu.
Davant la sorpresa general, el
Fip va seguir deixant anar per la seva boca tot tipus de regals i benediccions.
Així va ser com els dracs van
descobrir que tenien un cor diminut i ple d'ira que només escopia foc. Però
ara, gràcies al Fip, sabien que el cor podia escopir qualsevol cosa.
Només calia buidar-lo d'odi i de
ràbia per omplir-lo d’amor i d’amics.
QUARESMA MDL - 2017
Benvinguts
i benvingudes al GOD’S TALENT 2017!!!
On haurem
de descobrir i d’oferir els nostres millors “talents”, aquells que déu ens ha
donat!!! Qué són per fer-los fructificar, per
fer-los servir, per fer-los créixer. No per amagar-los o per
guardar-me’ls.
SÓN PER POSAR-LOS AL
SERVEI DELS ALTRES, I SI HO FEM AIXÍ ES MULTIPLICARAN !!!!
Ua afegeixo dos dels videos que vàrem veure ahir a la celebració !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)