CALENDARI D'ADVENT - MDL 2012

MATARÓ PER CÀRITAS

Habitualment el mes d'octubre ens afegim a la campanya del DOMUND de l'església catòlica. Enguany hem cregut que podríem col·laborar en la campanya de Mataró per Càritas del 3 de novembre.  Per això, us convidem a participar, bé en la recollida d'aliments, bé en les activitats que s'organitzaran el dia 3 a la Pl. Sta Anna.

Us afegim dos videos que ajudaran a motivar la nostra col·laboració, el tríptic informatiu de Càritas i el cartell informatiu de la jornada.

 

També us afegeixo unes fotos dels aliments recollits fins el dimecres 31 al matí!!!

Benviguts tots i totes a aquest nou curs,

Des de l’equip de pastoral desitgem que tingueu un any molt ple d’emocions I d’il·lusions renovades, de noves amistats i grans retrobaments, d’interessants descobertes i reptes superats, i tot això, amb la guia i l’acompanyament  del Senyor en tot moment.

Per això el lema d’aquest nou curs és un crit d’alegria, de joia, d’esperança, de confiança, de fe,… que ens engresca a tots a viure intensament aquest nou any:  VIU !!!

Aquest primer trimestre l’enfocarem amb la idea de:  VIURE AMB ELS ALTRES !!!

Fem un ullada al nostre voltant, fixem-nos en aquells amb els qui compartim la nostra vida. Estiguem atents i visquem junts.

Bon inici de curs 2012-13



Per començar a treballar el lema amb els alumnes de l'ESO i el cicle superior us proposem aquest capítol retrobat de la història del petit príncep.

Pels alumnes dels cicles inicial i mitjà us proposem aquesta altre història amb algunes pistes per després parlar en grup:

UN EQUIP A LA SELVA

Vet aquí una vegada un lleó que era el rei de la selva. Era un rei just que sempre buscava el bé del seu poble.

Un dia se li va ocórrer una brillant idea. Muntar un equip de futbol par jugar amb los països veïns i així passar-s’ho bé.

Ràpidament va anar per la selva escollint als seus jugadors.

Va passar per uns prats i va veure una girafa.  Va pensar que tindria un bon joc de cap i la va fitxar per l’equip. Després va veure un enorme ós, que creia que ho faria molt bé de porter. I també el va fitxar

Va veure una gasela i un lleopard corrents com un raig i estava convençut que serien els millors davanters i els va escollir.

I així va anar triant als seus jugadors, segons veia les seves qualitats.

Als micos i al tigre pel mig camp. Un elefant i  un rinoceront per la defensa. Una llebre per fer els dribblings. Al final, després de molt buscar, va aconseguir un equip amb onze jugadors.

Però el primer dia d’entrenament va ser un desastre. El lleopard volia menjar-se la gasela. L’ós volia enxampar els micos. L’elefant i el rinoceront no paraven de barallar-se. La llebre fugia, cames ajudeu-me, del tigre.

Allò no podia continuar d’aquella manera. El Rei, que era l’entrenador, xiulà ben fort i els va fer aturar. Va adonar-se que no es voldrien entre ells per ser diferents els uns dels altres.

Així que, abans d’ensenyar-los a jugar al futbol, els va ensenyar a conviure junts, respectant-se i  acceptant-se tal i como eren. Si no, l’equip no funcionaria.

 Després de molts dies d’entrenar-se només en això, van arribar a ser grans amics.

Llavors és quan van començar a jugar a futbol. I s’ho passaven tan bé aprenent i practicant aquest esport, que van arribar a ser un dels millors equips.

Tothom s’admirava en veure’ls jugar. I quan els preguntaven per què jugaven tan bé, ells contestaven:

-Perquè som bons amics i cadascú aporta a l’equip allò que millor sap fer.

  

PROPOSTES DE TREBALL

1. Per què el rei lleó va triar als seus jugadors amb qualitats diferents? No seria millor que tots fossin iguals per que l’equip fos perfecte?
2. Per què el primer dia d’entrenament va ser un desastre?
3. Com creus que l’entrenador els va ensenyar a conviure junts i en pau? Imagina y digues com devia ser l’entrenament que els va fer el rei lleó, per a que al final, acabessin essent gran­s amics?
4. On estava el seu secret per jugar tant bé?

5.   Creus que això es podria aplicar amb el teu grup classe? De quina manera?

6. Què podries aportar al grup per a que cada vegada estigui més unit?

JUNY

Estem arribant al final del curs, això vol dir que completarem el nostre Arc de Sant Martí. El darrer color que ens manca és el VERMELL.

Amb aquest color que ens parla de passió, força, acció. De ser emprenedor. S’associa al poder, a l’energia, a la vitalitat i a les emocions de la vida. 

Des de l'equip de pastoral creiem que és un bona manera d'acabar el curs, amb l'energia i vitalitat necessàries per encarar el futur.

Per aquest motiu us hem agegit dues cançons que ens engresquen en aquesta línia. Podeu mirar la que vulgueu, però casdascuna s'adapta millor al cicle recomanat. Recordeu que les farem servir a la celebració de final de curs.


Per l'ESO una cançó que es titula "TRUE COLORS" que ha estat versionada per diversos cantants (Cindy Lauper, Phil Collins, ...) però que en aquesta ocasió ho fa GLEE.

Pels alumnes de PRIMÀRIA us posem la cançó "MIL COLORS" de Josep Thió.

MAIG

Ja estem acabant el nostre Arc de Sant Martí. Aquest mes de maig ens toca pintar el color taronja.
Us poso un conte i una cançó. Amb l'ajut dels tutors/es les podeu treballar al llarg d'aquest mes.



"La tribu de los MOKOKOS"

La tribu de los mokokos vivía en el lado malo de la isla de las dos caras. Los dos lados, separados por un gran acantilado, eran como la noche y el día. El lado bueno estaba regado por ríos y lleno de árboles, flores, pájaros y comida fácil y abundante, mientras que en el lado malo, sin apenas agua ni plantas, se agolpaban las bestias feroces. Los mokokos tenían la desgracia de vivir allí desde siempre, sin que hubiera forma de cruzar. Su vida era dura y difícil: apenas tenían comida y bebida para todos y vivían siempre aterrorizados por las fieras, que periódicamente devoraban a alguno de los miembros de la tribu.

La leyenda contaba que algunos de sus antepasados habían podido cruzar con la única ayuda de una pequeña pértiga, pero hacía tantos años que no crecía un árbol lo suficientemente resistente como para fabricar una pértiga, que pocos mokokos creían que aquello fuera posible, y se habían acostumbrado a su difícil y resignada vida, pasando hambre y soñando con no acabar como cena de alguna bestia hambrienta.

Pero quiso la naturaleza que precisamente junto al borde del acantilado que separaba las dos caras de la isla, creciera un árbol delgaducho pero fuerte con el que pudieron construir dos pértigas. La expectación fue enorme y no hubo dudas al elegir a los afortunados que podrían utilizarlas: el gran jefe y el hechicero.

Pero cuando estos tuvieron la oportunidad de dar el salto, sintieron tanto miedo que no se atrevieron a hacerlo: pensaron que la pértiga podría quebrarse, o que no sería suficientemente larga, o que algo saldría mal durante el salto... y dieron tanta vida a aquellos pensamientos que su miedo les llevó a rendirse. Y cuando se vieron así, pensando que podrían ser objeto de burlas y comentarios, decidieron inventar viejas historias y leyendas de saltos fallidos e intentos fracasados de llegar al otro lado. Y tanto las contaron y las extendieron, que no había mokoko que no supiera de la imprudencia e insensatez que supondría tan siquiera intentar el salto. Y allí se quedaron las pértigas, disponibles para quien quisiera utilizarlas, pero abandonadas por todos, pues tomar una de aquellas pértigas se había convertido, a fuerza de repetirlo, en lo más impropio de un mokoko. Era una traición a los valores de sufrimiento y resistencia que tanto les distinguían.

Pero en aquella tribu surgieron Naru y Ariki, un par de corazones jóvenes que deseaban en su interior una vida diferente y, animados por la fuerza de su amor, decidieron un día utilizar las pértigas. Nadie se lo impidió, pero todos trataron de desanimarlos, convenciéndolos con mil explicaciones de los peligros del salto.

 - ¿Y si fuera cierto lo que dicen? - se preguntaba el joven Naru.

- No hagas caso ¿Por qué hablan tanto de un salto que nunca han hecho? Yo también tengo un poco de miedo, pero no parece tan difícil -respondía Ariki, siempre decidida.

- Pero si sale mal, sería un final terrible – seguía Naru, indeciso.

- Puede que el salto nos salga mal, y puede que no. Pero quedarnos para siempre en este lado de la isla nos saldrá mal seguro ¿Conoces a alguien que no haya muerto devorado por las fieras o por el hambre? Ese también es un final terrible, aunque parezca que nos aún nos queda lejos.

- Tienes razón, Ariki. Y si esperásemos mucho, igual no tendríamos las fuerzas para dar este salto... Lo haremos mañana mismo

 
Y al día siguiente, Naru y Ariki saltaron a la cara buena de la isla. Mientras recogían las pértigas, mientras tomaban carrerilla, mientras sentían el impulso, el miedo apenas les dejaba respirar. Cuando volaban por los aires, indefensos y sin apoyos, sentían que algo había salido mal y les esperaba una muerte segura. Pero cuando aterrizaron en el otro lado de la isla y se abrazaron felices y alborotados, pensaron que no había sido para tanto.

Y mientras corrían a descubrir su nueva vida, pudieron escuchar a sus espaldas, como en un coro de voces apagadas:

 - Ha sido suerte

- Yo pensaba hacerlo mañana

- ¡Qué salto tan malo! Si no llega a ser por la pértiga...

 Y comprendieron por qué tan pocos saltaban, porque en la cara mala de la isla sólo se oían las voces resignadas de aquellas personas sin sueños, llenas de miedo y desesperanza, que no saltarían nunca...

Tomado de: http://cuentosparadormir.com/

I aquí teniu la cançó:  "Lean on me" GLEE

Pels alumnes del Cicle Inicial i Mitjà us afegeixo una història molt interessant per treballar!!!

“La cabeza de colores”

Esta es la increíble historia de un niño muy singular. Siempre quería aquello que no tenía: los juguetes de sus compañeros, la ropa de sus primos, los libros de sus papás... y llegó a ser tan envidioso, que hasta los pelos de su cabeza eran envidiosos. Un día resultó que uno de los pelos de la coronilla despertó de color verde, y los demás pelos, al verlo tan especial, sintieron tanta envidia que todos ellos terminaron de color verde. Al día siguiente, uno de los pelos de la frente se manchó de azul, y al verlo, nuevamente todos los demás pelos acabaron azules. Y así, un día y otro, el pelo del niño cambiaba de color, llevado por la envidia que sentían todos sus pelos.

A todo el mundo le encantaba su pelo de colores, menos a él mismo, que tenía tanta envidia que quería tener el pelo como los demás niños. Y un día, estaba tan enfadado por ello, que se tiró de los pelos con rabia. Un pelo delgadito no pudo aguantar el tirón y se soltó, cayendo hacia al suelo en un suave vuelo... y entonces, los demás pelos, sintiendo envidia, se soltaron también, y en un minuto el niño se había quedado calvo, y su cara de sorpresa parecía un chiste malo.

Tras muchos lloros y rabias, el niño comprendió que todo había sido resultado de su envidia, y decidió que a partir de entonces trataría de disfrutar de lo que tenía sin fijarse en lo de los demás.

Autor.. Pedro Pablo Sacristán

PASQUA 2012

ARA TOCA ANUNCIAR AMB JOIA I VALENTIA QUE EL CRIST HA RESSUSCITAT I VIU ENTRE NOSALTRES.

 

Aquest mes d'abril pintarem de color GROC el nostre Arc de Sant Martí.  El groc el relacionem amb la "LLUM". Per això afegim una cançó per treballar aquest mes.

La cançó és: "Tu ets la llum" del grup català Lax'n'busto. 

Després de sentir-la i seguir la lletra podeu preguntar-vos:  qui és LLUM per vosaltres?

Pels cristians la "llum" és Jesús de Natzaret. Per això us hem posat el cartell a classe i al blog amb el missatge per aquesta pasqua: 

JESÚS RESSUSCITAT DÓNA COLOR (i llum) A LA NOSTRA VIDA!!!



QUARESMA 2012

  

Si fóssim arbres...  La Quaresma seria un bon moment per fer una bona esporgada.

Si fóssim penya-segats...   La Quaresma seria el temps de plantar cara amb força a les ventades que venen cap a nosaltres.

Si fóssim finestres…   La Quaresma seria un bon moment  per netejar els vidres a fons.

Si fóssim mobles…   La Quaresma seria el temps  de treure la pols a fons.

Si fóssim catifes...  La Quaresma seria el temps de fer-hi una bona aspirada o una bona espolsada.

Si fóssim jardins…   La Quaresma seria el temps de fer-hi neteja de males herbes i aprofitar per fertilitzar la nostra terra.

Si fóssim dibuixants...   La Quaresma ens ajuda a esborrar  les taques que no ens agradin.

Si fóssim pare i mare…   La Quaresma ens pot ajudar  a dedicar més temps als fills.

Si fóssim fills i filles...   La Quaresma ens pot ajudar a descobrir  el valor de la llar.

Si fóssim educadors...   La Quaresma ens pot ajudar a revisar les nostres estratègies.

La Quaresma és un temps per viure’l en camí, per buscar moments de “desert” : de sol·litud, de silenci, d’escolta, de recerca, de decisions, de pregària, de trobada amb un mateix i amb Déu; amb la mirada fixa en el temps que ha de venir, La Pasqua, que és definitiu.

DINÀMICA QUARESMA 2012

NO HEM SIGUT MOLT CUIDADOSOS I HO HEM “TACAT” TOT    

CADA SETMANA “NETEJAREM” UN COLOR

I DESCOBRIREM QUI HI HA DARRERA DE CADA COLOR

1a. SETMANA

SETMANA 1

SETMANA 2

SETMANA 2

SETMANA 3

SETMANA 3

SETMANA 4

SETMANA 5

SETMANA 6

FEBRER: Mare de Déu de Lourdes - Esperança - Verd

El mes de febrer celebrem la festivitat de l'escola amb motiu de la diada de la Mare de Déu de Lourdes.
El valor que destaquem és el de l'esperança. Per això, hem afegit una cançó per treballar aquest valor i així pintar el següent color, el verd.

La cançó és de la pel·lícula "La vida és bella" i està cantada per la Gisela.

LA VIDA ÉS BELLA

30 de gener: DIA ESCOLAR PER LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU

En primer lloc agrair a tots els alumnes que heu participat i proposat cançons pel dia de la No violència i la pau:

Marta Resalt; Ethan Cantano; Joan Rodríguez; Esther Mora; Miguel Stuyck i Lídia Mangas.

De les diferents propostes, finalment la cançó proposada per l'Ethan Cantano serà la que aprendrem i cantarem en l'acte conjunt del proper dilluns 30. La cançó es titula "EL SWING DE LA PAU" i va ser escrita i composada per la Rosa M. Vidal. Aquesta cançó va ser cantada pels alumnes de l'escola de Mataró, Josep Montserrat.

Pels alumnes de l'ESO hem afegit una segona cançó proposada per ells per treballar el tema de la No Violència a tutoria. La cançó es titula "NO DUDARIA", és d'Antonio Flores i l'ha proposat en Joan Rodríguez.




EL SWING DE LA PAU

                        Si estimes la vida, la Pau, l'amistat..
                        aprèn a conviure amb qui tens al costat.
                        Davant els conflictes tu sigues valent,
                        no et quedis indiferent!

                        Poder i egoisme dominen en món
                        i així mort la gent a cada segon...
                        Les guerres perduren i la humanitat
                        no troba felicitat.

Construïm camins
que ens portin junts a un món millor!
Que els pobles de la terra
siguin lliures de debò!
Dibuixem un horitzó
en un mar pintat de blau
i entonem aquest swing de la Pau.

                        Res no és el que sembla, tot és complicat!
                        Hi ha massa injustícia, no es diu la veritat!
                        Davant les mentides, tu sigues sincer,
                        no fugis del què cal fer!

                        Envia tendresa on hi hagi dolor,
                        regala esperança aqui perd la il·lusió
                        i la melangia en els cors marcirà
                        si tots en donem la mà!

EL SWING DE LA PAU base instrumental




TUTORIA ESO:   "NO DUDARIA"  Antonio Flores

GENER - Acollida

Aquest mes de gener ens toca pintar el BLAU CLAR en el nostre arc de sant Martí. Aquest color el relacionarem amb el valor de l'acollida.

A continuació us poso una cançó del grup 70Xset amb el títol d'"Iguals" . Al final he afegit una dinàmica que podeu treballar a classe.

IGUALS

 I – G – U – A – L – S

TOTS VOLEM UN MÓN PER A TOTS

I – G – U – A – L – S

COMPARTIR ÉS MILLOR

Al cau del món

hi cap tothom.

Per a mi hi ha lloc,

Per a tu hi ha lloc,

què hi fas jugant tot sol?

Som diferents,

Però no pas tant.

Si saps jugar

i estimar

tu i jo som ben bé iguals.

Si anem plegats

El món veurà

que és bo per a mi

i és bo per a tu,

i així tots cantaran.

1.    Pinta les lletres del dibuix, una de cada color.

2.    Feu una llista de les coses que poden fer passar-nos-ho bé tots plegats.

3.    Posar-se per parelles. Cada parella pensarà una frase que comenci per:    “ Ser iguals vol dir...“ . Es reparteixen tantes tires de paper com parelles. A continuació cada parella escriu la seva frase a totes les tires de paper, per després repartir una tira cada parella. D’aquesta manera tothom tindrà totes les frases de totes les parelles. Finalment les ordeneu segons la importància que li vulgueu donar. Posem en comú les raons de les eleccions.

Antònia Tristany

“Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor.”  Miquel Martí i Pol

Dóna'm la mà (Lluís Llach)